Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conferència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conferència. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de novembre del 2013

IDENTITAT I TERRITORI

Bon dia!
A partir d’aquest més a l'assignatura de COED i GTIC ens toca fer per parelles una exposició oral d’identitat i territori, que consisteix en explicar alguna experiència viscuda en comú i incentivar a la gent a que la faci.  La classe consisteix en que cada dia exposen 6 parelles, cada exposició pot durar un màxim de 8/10 minuts, i quan tots els grups acaben els mestres de cada assignatura diuen les errades comeses per tal de corregir-les i que els altres grups ho tinguin en compte per quan facin la seva exposició.

A mi a la meva companya Marta, amb la que he fet aquest escrit per publicar-vos aquí al blog la nostra vivència. Ella ho té al seu blog si li voleu donar una ullada és:
http://eduquemcorrectament.blogspot.com.es/2013/11/exposicio-oral-identitat-i-territori.html
Ens va tocar fer-la ahir. Vam ser de les primeres, però tot i així estem orgulloses de la manera que ens va sortir l’exposició encara que sempre es pot millorar.
Nosaltres ho vam fer sobre caminar, i teníem clar que volíem que fos una exposició amena però alhora motivant, per tant, vam decidir fer interactuar una mica al públic i utilitzar una mica el factor sorpresa. És a dir, on es posava el tema vam posar el voluntariat i després l'exposició la vam fer sobre el caminar.

Vam començar presentant-nos i demanant al  gent del públic si ens podien anar llegint els valors que tenien a la cartolina per ordre (les cartolines els hi havíem donat prèviament a l'entrada) un cop ens els havien dit vam demanar si algú creia que un bon educador havia de tenir aquests valors, i ja seguidament vam començar a explicar les experiències. 
Va començar la Carlota explicant el camino a través del valor de la SUPERACIÓ. Bé, ella no li agrada caminar, però les seves amigues van decidir fer el camino amb els de la classe, ja que ho organitzava l’escola. Ella el volia fer, però tothom li va dir que no podria, això va ser el que la va motivar. Els primers dies ho va passar una mica malament ja que es quedava de les últimes i cada dia arribava plorant, fins que el segon o tercer dia va fer un pensament i es va posar de les primeres. Va ser de 8 persones del grup de 30 que va acabar tot el tros del camino amb la motxilla de 10Kg a la motxilla.
Vaig continuar jo explicant les caminades solidaries a través del valor del COMPROMÍS, aquest estiu a la Vall d’Aran hi van haver unes inundacions bastant grans les quals van provocar grans danys, quan tot estava més calmat i la situació més controlada un equip atlètic d’allà va decidir fer una caminada solidaria amb la qual tot els beneficis que s’obtinguessin anirien destinats a les destrosses. Jo vaig decidir fer-la, ja que el fet de fer esport m’agrada i amb aquesta caminada doncs em sentia bastant identificada, quan la vaig acabar tenia un sentiment duplicat per infinit de satisfacció ja que sabia que havia fet una cosa que m’agradava i a sobre havia contribuir a ajudar a algun fet/causa.
Vam fer 2 conclusions de les experiències viscudes:
 Si et fas un propòsit i hi poses esforç i compromís per molt que la gent et digui que no ho pots fer, ho aconseguiràs.
 Si et fas un propòsit i a sobre fent una cosa que t’agrada, la satisfacció que tens al acabar és enorme.
Els vam facilitar la web de La Marató de TV3 per si algú s’animava fer alguna caminada i vam acabar la exposició explicant el perquè no havíem fet el voluntariat.

Aquí ús deixo una foto de totes dues fent la exposició:



divendres, 15 de novembre del 2013

TAL COM SONA - PDI

En aquesta entrada ús vull parlar de les dues ultimes activitats de la setmana de reflecció. 

Primer van vindre un grup d'animació de 0- 3 Com sona?  i ens van fer una actuació com les que fan als infants.
Va ser molt divertit i emocionant a mi personalment em va encantar tan la selecció de cançons la majoria conegudes, com tota la diversitat de materials que utilitzaven per a cada canço i sobretot la magia que es formava. Aqui ús deixo la seva pagina web: http://www.comsona.cat
i un video on surt un resum del seu espectacle!





La segona activitat va ser una xerrada sobre les PDI, tauletes digitals i Ipads integrats a les escoles.
durant la xerrada haviem de fer algun twit  aqui estan els 4 twits que vaig fer jo!

dilluns, 11 de novembre del 2013

ELS 4 REPTES DE L'ESCOLA Jaume Cela

La primera activitat de la setmana de reflecció educativa va ser una conferèmcia sobre els 4 reptes de l'escola amb l'escriptor i educador Jaume Cela.
Aqui ús deixare algunes de les idees claus de les que es van parlar:





Els 4 reptes de l'escola conferència de Jaume Cela:

Com serà el futur?
  • Mai hi ha hagut tanta informació i a la vegada mai ens hem sentit tant perduts.
  • Mai hem viscut temps tant accelerats
  • Mai hi ha hagut tanta pressió sobre què s'ha de fer a l'escola

Què entenem i perquè volem l'excel·lència?
  • Escola i família han de ser institucions que ajudin al món a adaptar-se al món.
  • És la tribu la que educa, fa temps tota la tribu tenia el mateix missatge, ara la tribu te interessos i objectius diferents.
  • L'escola ha de tenir un currículum fet per persones del carrer que no siguin experts.

Coses bàsiques que hauria de tenir en compte el currículum:
  1. pluriculturalitat
  2. cuidar del cos
  3. consum amb criteri
  4. preservació del medi
  5. us de les noves tecnologies

3 verbs que tot educador hauria de tenir:
  1. ACOLLIR a l'alumne tal com és.
  2. MOSTRAR el món.
  3. ACOMPANYAR en el procés de coneixement.


4 REPTES:
  • DEIXAR QUÈ LES CRIATURES SIGUIN CRIATURES
    educar és un acte de present què conté el passat en forma de memòria i el futur en forma d'esperança
    els nens estressen però no s'estressen, important observar com juguen els nens.
    Important saber explicar perquè és important què els nens juguin.
  • QUÈ EL CURRÍCULUM SIGUI RELLEVANT
    presentar els drets dels infants però també deures
    Què hem d'ensenyar per ajudar a viure en aquest món?
    Quina relació ha de tenir el present amb la tradició?
    De quina manera el currículum pot ajudara prendre partit contra la injustícia social.
    Instrument més potent del mestre: La falda
    S'ha de mantenir la tendresa, afecte, riure i escolta.
    L'aula ha de ser un espai de conflicte cognitiu – social.
  • CENTRES EL MÉS INCLOSSIUS POSSIBLE
    L'escola te la obligació d'adaptar-se a les necessitats del nen.
    Ha d'haver-hi lloc per la plàstica, música, cos...
    L'escola inclusiva no pot entrar en l'exclusió del sistema.
    El llisto no hauria de ser – si no / de menys a més.
    Si un infant no té percepció què és important per nosaltres pot derivar a problemes cognitius.
    Creure en l'alumne, crear espectatives
    PROHIBIT: accions que humilien, no malmetre l'autoestima
  • DONAR SENTIT A ALLÒ QUÈ FEM
    Fer rellevant i atractiu allò què és important aprendre, no fer el què es nens volen
    fer què a l'aula passin coses interessants
TRANSPARENCIA enorme en el què volem aconseguir, això ho fem per aconseguir això
    OBLIGACIÓ d'estimar a tots els nostres alumnes si no fer-ho veure.
    El temps escolar ha de ser un temps i espai per a la convivència.


La satisfacció més gran i què no podem oblidar és que ens devem al nen que tenim davant!


VALORACIÓ

  • La conferencia em va encantar, vaig trobar molt interessant tot el què va dir, i crec què és una llastima què persones com el Jaume Cela tan bones en educació s'hagin de jubilar ja l'any què ve per obligació!
  • Vaig trobar què va explicar molt be els 4 reptes de l'escola.
  • Em va agradar l'èmfasi què va posar en els 3 verbs què ha de tindre un bon educador i en que la millor eina es la falda.
  • Em va sobtar molt pensar en el què va dir què nosaltres educaríem a gent què viuria al segle XXII. Jo ho trobo tant lluny però es veritat, i sí ens costa saber com serà el món d'aquí 10 anys imaginem al segle XXII.
  • Finalment em va encantar la ultima frase què va dir, què passi el què passi amb les retallades llei Wert o tots els impediments què puguem trobar nosaltres ens devem a ells!