Bon dia!
A partir d’aquest més a l'assignatura de COED i GTIC ens toca fer per parelles una exposició oral d’identitat i territori, que consisteix en explicar alguna experiència viscuda en comú i incentivar a la gent a que la faci. La classe consisteix en que cada dia exposen 6 parelles, cada exposició pot durar un màxim de 8/10 minuts, i quan tots els grups acaben els mestres de cada assignatura diuen les errades comeses per tal de corregir-les i que els altres grups ho tinguin en compte per quan facin la seva exposició.
A mi a la meva companya Marta, amb la que he fet aquest escrit per publicar-vos aquí al blog la nostra vivència. Ella ho té al seu blog si li voleu donar una ullada és:
http://eduquemcorrectament.blogspot.com.es/2013/11/exposicio-oral-identitat-i-territori.html
Ens va tocar fer-la ahir. Vam ser de les primeres, però tot i així estem orgulloses de la manera que ens va sortir l’exposició encara que sempre es pot millorar.
Nosaltres ho vam fer sobre caminar, i teníem clar que volíem que fos una exposició amena però alhora motivant, per tant, vam decidir fer interactuar una mica al públic i utilitzar una mica el factor sorpresa. És a dir, on es posava el tema vam posar el voluntariat i després l'exposició la vam fer sobre el caminar.
Vam començar presentant-nos i demanant al gent del públic si ens podien anar llegint els valors que tenien a la cartolina per ordre (les cartolines els hi havíem donat prèviament a l'entrada) un cop ens els havien dit vam demanar si algú creia que un bon educador havia de tenir aquests valors, i ja seguidament vam començar a explicar les experiències.
Va començar la Carlota explicant el camino a través del valor de la SUPERACIÓ. Bé, ella no li agrada caminar, però les seves amigues van decidir fer el camino amb els de la classe, ja que ho organitzava l’escola. Ella el volia fer, però tothom li va dir que no podria, això va ser el que la va motivar. Els primers dies ho va passar una mica malament ja que es quedava de les últimes i cada dia arribava plorant, fins que el segon o tercer dia va fer un pensament i es va posar de les primeres. Va ser de 8 persones del grup de 30 que va acabar tot el tros del camino amb la motxilla de 10Kg a la motxilla.
Vaig continuar jo explicant les caminades solidaries a través del valor del COMPROMÍS, aquest estiu a la Vall d’Aran hi van haver unes inundacions bastant grans les quals van provocar grans danys, quan tot estava més calmat i la situació més controlada un equip atlètic d’allà va decidir fer una caminada solidaria amb la qual tot els beneficis que s’obtinguessin anirien destinats a les destrosses. Jo vaig decidir fer-la, ja que el fet de fer esport m’agrada i amb aquesta caminada doncs em sentia bastant identificada, quan la vaig acabar tenia un sentiment duplicat per infinit de satisfacció ja que sabia que havia fet una cosa que m’agradava i a sobre havia contribuir a ajudar a algun fet/causa.
Vam fer 2 conclusions de les experiències viscudes:
Si et fas un propòsit i hi poses esforç i compromís per molt que la gent et digui que no ho pots fer, ho aconseguiràs.
Si et fas un propòsit i a sobre fent una cosa que t’agrada, la satisfacció que tens al acabar és enorme.
Els vam facilitar la web de La Marató de TV3 per si algú s’animava fer alguna caminada i vam acabar la exposició explicant el perquè no havíem fet el voluntariat.
Aquí ús deixo una foto de totes dues fent la exposició:
